PRIMERES IMPRESIONS ARRELS

Acabo d’arribar a casa, és el primer cop que abans de sentar-me al sofà penso que no tothom en disposa d’un i en lo afortunada que soc. Aquest matí he sentit paraules i he percebut sentiments que no havia sentit pas abans. Començant amb la xerrada introductòria sobre que és més important la llibertat d’una persona o el seu benestar. Dit d’un altre forma evitar ser 100% dependent manifestant així la poca llibertat que et queda com a persona sense llar. Ha estat quan ha vingut el Jaume, un home que  ha viscut més de vint-i-sis anys al carrer quan se m’ha posat la pell de gallina al sentir la seva experiència en primera persona. Ens ha explicat el seu dia a dia així com també totes les ajudes que va rebre, per quins motius va acabar al carrer, i quina era la vida que duia abans. Ara està vivint a un alberg i es troba content i agust. I encara que ens ha dit que no s’ho desitja a ningú també ha dit que ara no cambiaria els vint-i-sis anys al carrer. Diu que li han fet fort i valorar molt les coses. Més tard ens han presentat a un altre home qui havia estat vivint al carrer uns quants anys encara que havia tingut uns estudis. Aquest mateix home ens ha fet una petita ruta pels establiments on hem pogut veure encara de més aprop de tot el que oferien a aquestes vulnerables persones. He après moltes coses però el que de veritat m’ha sorprès soc jo mateixa. Al tornar en metro els meus ulls ja no miren de la mateixa manera que miraven abans a les persones sense llar. He après que tota persona té una història darrere i no se li ha de jutjar. Moltes gràcies per obrir-me els ulls, Associació Arrels.