VIDEO

INTRODUCCIÓ DE LA NOSTRA APS

Se'ns va presentar un projecte per conèixer millor les desigualtats socials que trobem avui dia a la nostra societat. Tot i que no siguem conscients, ho trobem més aprop del que creiem. Ara ja podem afirmar que coneixem una realitat la qual era desconeguda per nosaltres fins ara. 

Primer, ens vam informar sobre el tema mitjançant un reportatge "Les Desigualtats, estúpid" (Programa Món 324) que tractava sobre les diferències socials actuals. Així com també vam llegir diversos articles que tractaven sobre el tema.

Després d'unes setmanes vam tenir el plaer de visitar la Fundació Arrels, una entitat que des del  1987 es dedica a l'atenció de persones sense llar de la ciutat de Barcelona. 

Els objectius d'aquesta fundació són:

• Atendre les persones sense llar que es troben en les fases d’exclusió perquè tornin a ser independents.
• Sensibilitzar la població sobre la realitat de les persones sense llar.
• Denunciar situacions injustes i aportar propostes que ajudin a les persones més desfavorides.

Una persona no acaba al carrer d’un dia per l’altre, la seva situació es va deteriorant amb el temps. Tampoc hi ha una única causa. Els motius són molts i variats: alguns depenen de la pròpia persona i altres tenen a veure amb la societat en la qual vivim.

Un cop allà ens van donar l'oportunitat de conversar amb en Jaume i conèixer la seva dura història. Ens va explicar la seva experiència de viure durant vint-i-sis anys al carrer. Encara que el sentiment de companyonia era molt fort entre tots ells, al cap i a la fi, havies de cuidar de tu mateix. Després ens van fer una visita guiada amb un dels voluntaris de la Fundació i ens va ensenyar les diferents instal·lacions. Compten amb una sèrie de serveis: dutxes per a la higiene personal, vestuaris on canviar-se i a més se'ls facilita tot tipus de roba, també tenien un menjador que a més a més era el centre d'oci on celebren festes en dies senyalats i ens les setmanes prèvies eren ells els que s'encarreguen de la decoració, cosa que els hi fa especial il·lusió. A la planta superior es troben les oficines on porten les gestions de l'entitat. 

Realitats. Fundació arrels.

Fa bastant temps amb els companys/es de l'APS d'economia vam anar a la Fundació Arrels.
Vam veure com gent dedica el seu temps a ajudar a altra gent que realment ho està passant malament i en unes condicions de vida pèssimes.
A mi, com als meus companys, ens va fer pensar en que hi ha gent que de veritat necessita ajuda.
Un home ens va explicar i ensenyar les instal·lacions de la Fundació Arrels, i el que més ens va sorprendre a tots nosaltres, va ser la alegria i la emoció amb la qual ens va explicar les coses. Jo crec que treballar en aquell lloc és per vocació, i és fer-ho perquè de veritat vols ajudar a la gent.

Fundació arrels, realitats de la societat

Fa un temps que ens van donar l'oportunitat de visitar la Fundació Arrels. Aquesta experiencia ha produït un canvi en mi mateixa, fent-me plantejar la vida d'una altre manera. 
Un home anomenat Jaume va venir a parlar-nos de tot el que havia viscut al carrer durant vint-i-sis anys. Ho explicava tot amb sinceritat i naturalitat, valorant cada detall, cada ajuda que li van oferir,... De la manera com explicava les coses se'm van inundar els ulls i se'm va possar la pell de gallina. Va ser molt dur escoltar totes les seves paraules. Va arribar a dir que no canviaria els vint-i-sis anys al carrer ja que aixó va fer que es tornés més fort.
Per sort, ja que hi ha molta gent que no li donen ni tan sols un sostre, ara mateix s'allotja en un alberg que li han cedit per pocs diners i viu allà. Ell confirma que ara es feliç ja que ha aconseguit veure les coses positives de la vida.
La segona part de la sortida va ser una ruta per les instal•lacions de l'edifici, guiada per un altre home que havia passat per unes circumstancies similars. Aquest va explicar que tenia uns estudis però que per canvis inesperats de la vida va acabar al carrer. Afirma que a tothom li pot passar aixó. 
El que em va sorprendre més va ser l'alegria que transmitien els dos homes malgrat tot el que han viscut. 
A partir d'aquesta experiencia miro a la gent del carrer amb altres ulls ja que ara soc concient de que tothom té una historia darrere. Em sento afortunada de tot el que me'n volta i amb ganes d'ajudar a aquest grup de persones.

Experiència Fundació Arrels

Quan vam arribar a la Fundació Arrels, ens van portar a una sala on el director d'Arrels ens va explicar sobre les persones que viuen al carrer, com vivien, que feien, com els cuidaven a la Fundació, un cop vam acabar la xerrada, ens va venir un senyor que es deia Jaume i ens va explicar que feia mes de 25 anys que vivia al carrer, com hi va acabar-hi, com es vivia, les seves experiències... 

Quan el Jaume va acabar ens van anar ensenyant els diferents llocs de la Fundació, el primer lloc va ser la sala a on hi havia unes taules a on els sense sostre podien llegir els diaris i passa el temps allà, desprès vam entrar una de les habitacions on rentaven i planxaven la roba i donaven sabates per a ells, quan vam sortir vam anar a la cuina i desprès a la sala de manualitats, allà el senyor que ens estava fent la visita ens va ensenya el mural que havia fer per Carnaval.

Tot seguit ens van dir a on estaven les dutxes i vam anar a una altre sala a on hi havia tot el material de recanvi, mentre estàvam anant vam passar per una saleta a on els que tenien que anar amb croses o cadires de rodes els hi deixàvem. Per acabar la visita ens va portar a la farmaciola on hi havia els medicaments de cadascú. 

La meva experiència va ser molt bona ja que vaig veure que no era com jo pensaven i vaig veure que son iguals que tots i no per això els hi has de tenir por ni tractar-los malament.

Experiència a la Fundació Arrels

Fa dos mesos aproximadament, vem anar a la Fundació Arrels per escoltar una xerrada sobre la gent que desgraciadament, viu al carrer.
Aquesta fundació es situa al carrer de la Riereta a Barcelona.
En aquesta xerrada, ens van començar a parlar sobre el benestar d'una persona o la seva llibertat. Em va semblar interessant aquesta comparació ja que vaig aprendre moltes coses: hi ha gent que viu al carrer per la desocupació laboral (majoritàriament), però també per la llibertat.

Seguidament va vindre un senyor que va estar 26 anys vivint al carrer. Gràcies a ell vem entendre la realitat de ser un sense sostre y que feia cada dia. Ens va explicar que no va estar sol, sino que vivia amb més persones. Però lo que em va sorprendre més va ser que hi ha gent que agredeix a les persones sense casa y que pot resultar molt perillós.
Per últim, vem visitar com era l'edifici per dins.
M'ha semblat molt bonica aquesta nova experiència perquè així pots saber com viu la gent sense sostre y saber com els pots ajudar. Espero tornar un altre dia

Gracies,Arrels!

Ja han passat uns quants dies desde que vam anar a l'associació arrels i encara segueixo pensant amb el que vam veure i escoltar.

Me'n recordo que el primer que vam fer va ser sentar-nos en una sala per escoltar al director d’arrels, perquè ens expliques una mica sobre l'associació i com es prenien les coses.

Desprès ens van presentar a en Jaume, que era un home que havia viscut  més de 25 anys al carrer. Ell  ens va explicar sobre la seva experiència durant aquells anys,com ho havia portat ,com va arribar a acabar al carrer...

Encara recordo com ens va dir sense tristesa que va ser dur ,però que es podía enfrontar.

Més tard  ens van fer un petita volta per totes les instal·lacions de l’associació,la qual va ser molt interessant.

I avui en dia, pensó que desde aquella experiència m’he començat a fixar més alhora de jutjar i a valorar mes les coses que tinc ,i fins i tot m’he arribat a plantejar poder arribar a donar un cop de mà.

Espero que més associacions com arrels continuen prestant ajuda pels que ho necessiten.

FUNDACIÓ ARRELS, UNA ALTRE MANERA DE VEURE LES COSES..

Ja fa unes setmanes que vam anar a la fundació arrels, i fins a les hores tinc una manera molt diferent de vuere les coses i la gent que m'envolta.

En aquesta sortida vaig apendre moltes coses, una d'elles; com és d'important saber valorar el que tens per poc que sigui.

El que més em va impresionar va ser quan vam tenir el plaer de parlar amb en Jaume, un home que va estar més de vivint-i-sis anys vivint al carrer. Ell ens va estar explicant la seva experiència, la qual em va posar la pell de gallina, a mesura que anava explicant ens anava mostrant una manera molt diferent al que entrenem nosaltres per el dia a dia.

Malgrat les seves dures paraules, el que em va deixar més sorpresa va ser que ell deia que no canviaria per res tots els anys viscuts al carrer, ja que segons ell han estat una experiència que l'ha fet madurar com a persona. Actualment en Jaume està vivint en un alberg en el qual s'hi troba molt agust.

Més tard un home que portava molts anys treballant per aquesta fundació, va ser tan amable d'enseyar-nos totes les instal·lacions que disposava apuesta lloc. El que més em va agradar va ser veure l'alegria amb la que parlava del seu treball i totes les activitats que feien per d'alguna manera fer sentir com a casa a totes les persones que acudien a la fundació. Sens dubte algun va ser una sortida que recomanaria a tothom quí volguès, a més a més d'una experiència que sempre recordaré.

IMPRESIONS FUNDACIÓ ARRELS

Fa unes quantes setmanes que vam anar a la Fundació Arrels i ens van explicar què és el que passava quan una persona es quedava sense casa.
La Fundació Arrels, ajuda a tota aquella gent que ho ha perdut tot, donant roba, menjar, refugi... de forma voluntària.

Primer vam parlar amb en Jaume, un home que portava molts anys al carrer, i ens va explicar el seu dia a dia durant aquests 26 anys. També ens va dir que és una experiència molt dura però alhora et fa fort, ja que aprens moltes coses.
Ens va fer entendre que això li pot passar a tothom en qualsevol moment, i que hem de saber valorar tot el que tenim per poc que sigui.
Més tard ens van ensenyar totes les instal·lacions de la fundació, i vam poder parlar amb diferents persones en la mateixa situació i les ajudes que anaven rebent diàriament.

Personalment, penso que haurien d'haver més fundacions com Arrels ja que ajuden a moltes persones donant-los els recursos bàsics que tothom hauria de tenir, ademés tenen moltes activitats per a tots aquells que acudeixen a la fundació, que et fan sentir estimat.

Amb aquesta sortida, he aprés a valorar molt més les coses que tinc i a no jutjar a les persones pel seu aspecte.

PRIMERES IMPRESIONS ARRELS

Acabo d’arribar a casa, és el primer cop que abans de sentar-me al sofà penso que no tothom en disposa d’un i en lo afortunada que soc. Aquest matí he sentit paraules i he percebut sentiments que no havia sentit pas abans. Començant amb la xerrada introductòria sobre que és més important la llibertat d’una persona o el seu benestar. Dit d’un altre forma evitar ser 100% dependent manifestant així la poca llibertat que et queda com a persona sense llar. Ha estat quan ha vingut el Jaume, un home que  ha viscut més de vint-i-sis anys al carrer quan se m’ha posat la pell de gallina al sentir la seva experiència en primera persona. Ens ha explicat el seu dia a dia així com també totes les ajudes que va rebre, per quins motius va acabar al carrer, i quina era la vida que duia abans. Ara està vivint a un alberg i es troba content i agust. I encara que ens ha dit que no s’ho desitja a ningú també ha dit que ara no cambiaria els vint-i-sis anys al carrer. Diu que li han fet fort i valorar molt les coses. Més tard ens han presentat a un altre home qui havia estat vivint al carrer uns quants anys encara que havia tingut uns estudis. Aquest mateix home ens ha fet una petita ruta pels establiments on hem pogut veure encara de més aprop de tot el que oferien a aquestes vulnerables persones. He après moltes coses però el que de veritat m’ha sorprès soc jo mateixa. Al tornar en metro els meus ulls ja no miren de la mateixa manera que miraven abans a les persones sense llar. He après que tota persona té una història darrere i no se li ha de jutjar. Moltes gràcies per obrir-me els ulls, Associació Arrels.